bocí
1.
a.
m.
Tros (de menjar), un poc (de menjar).
Sucar bocins de pa en l'ou fregit. Un bocí de formatge.
b.
m.
Un poc de menjar.
Menjar un bocí per a esmorzar.
c.
agradar-li
(a algú)
els bocins
Agradar-li els talls molt selectes.
d.
bocí de mal engolir
(o
empassar
,
o
pair
, o simplement
mal bocí
)
Qüestió difícil, desagradable.
e.
estar a bocí ple
[
pop.
]
Estar fart (d'alguna cosa).
f.
fer bocí
Mantindre el mos dins de la boca sense engolir-lo.
2.
a.
m.
Tros d'un sòlid trencat, tallat, etc.
b.
fer bocins una cosa
Trencar-la en bocins.
3.
m.
Tros de camí.
Fins al port hi ha un bon bocí.
4.
donar mal bocí
Influir sobre una altra persona pel fet d'haver-li donat algun objecte de propietats màgiques.
Imprimir
bocí
m.
1.
cacho -cha
(
m.
i
f.
),
pedazo, miga, triza.
2.
agradar-li
(a algú)
els bocins
gustarle
(a alguien)
los buenos bocados.
3.
bocí de mal engolir
(o
empassar
, o
pair
, o
simplement mal bocí
)
ser
(alguna cosa)
un hueso.
4.
donar mal bocí
5.
estar a bocí ple
6.
fer bocins una cosa
a pedazos.
Imprimir
