color
1.
m.
(o
f.
)
FÍS.
Sensació que produïxen sobre l'òrgan de la visió les radiacions de la llum diversament absorbides i reflectides pels cossos.
2.
a.
m.
(o
f.
)
FÍS./ART
Cada una de les variants del color.
Color verd, color groc, color roig.
b.
m.
(o
f.
)
[
p. ext.
]
Un color fresc, alegre, encés, viu.
c.
m.
(o
f.
)
[
p. ext.
]
Color de carn, de cel, de plom, de rosa, de taronja.
d.
m.
(o
f.
)
[
pop.
]
Color diferent del blanc, el negre o el gris.
Roba blanca i roba de color.
e.
m.
(o
f.
)
pl.
Marca distintiva d'una nació, una entitat, un club, etc.
Sentir els colors.
f.
color advertidor
ECOL.
Color que presenten alguns animals per a sostraure's a l'atac dels seus predadors.
g.
color d'ala de mosca
(o
de gos com fuig
)
Color indefinit, brut, especialment propi de les peces de roba que per l'ús o amb el temps han perdut el color original.
h.
color espectral
FÍS.
Cada un dels colors de l'espectre solar: roig, taronja, groc, verd, blau, indi i violeta.
i.
color primari
FÍS.
Cada un dels colors (blau, groc i roig) presos com a patró i dels quals pot obtindre-se'n qualsevol altre per mescla additiva en les proporcions adequades.
j.
colors calents
(o
càlids
)
PINT.
Colors que van del groc al roig passant pel taronja.
k.
colors complementaris
FÍS.
Conjunt de dos colors la mescla additiva dels quals, en les proporcions adequades, dóna com a resultat el blanc.
El roig i el verd són colors complementaris.
l.
colors freds
PINT.
Colors que van des del verd, passant pels blaus, fins al violeta.
m.
colors nacionals
Colors de la bandera nacional.
n.
de color
Es diu de les persones que no són de raça blanca, especialment els negres i els mulats.
o.
de color de catxumbo
[
pop.
]
De color indefinit, grisenc o simplement brut.
p.
de tots colors
De tota classe, per a tots els gusts, de les més variades característiques.
N'hem passades de tots colors.
q.
en color
Per oposició a
en blanc i negre,
que té o presenta colors variats.
Un televisor en color.
3.
a.
m.
(o
f.
)
Coloració de la cara que reflectix l'estat físic o espiritual de la persona.
b.
agarrar
(o
prendre color
)
Perdre la pal·lidesa, especialment adquirir la fruita el color de la maduresa.
c.
canviar
(o
mudar
)
de color
Canviar el color natural de la cara a causa d'una alteració física o anímica.
d.
fer eixir els colors a la cara
Fer avergonyir.
e.
perdre el color
Empal·lidir.
f.
pujar els colors a la cara
Posar-se roig, ruboritzar-se.
g.
tindre bons colors
(o
un color sa
)
Tindre la cara de color rosat, no pàl·lid.
h.
tindre els colors trencats
Estar pàl·lid, esgrogueït.
i.
tornar-se de tots colors
(o
de mil colors
, o
de cent mil colors
)
Ruboritzar-se i empal·lidir successivament a causa d'una emoció violenta.
j.
trencar el color
Començar una fruita a prendre color.
k.
trencar el color
Empal·lidir.
4.
a.
m.
(o
f.
)
[
fig.
]
Caràcter aparent d'una cosa.
b.
m.
(o
f.
)
[
fig.
]
Qualitat peculiar que distingix una cosa.
c.
m.
(o
f.
)
[
fig.
]
Aparença enganyosa.
Sap donar un color de veritat a les seues paraules.
d.
color polític
Caràcter propi d'una ideologia.
e.
no conéixer el color
(d'una cosa)
No vore-la ni per remei.
f.
pintar amb colors tràgics
(o
còmics,
etc.)
Descriure una cosa, un fet, etc., fent-ne ressaltar el caràcter aparent, exagerant-lo.
g.
tindre bon
(o
mal
)
color
Tindre, una cosa, bona (o mala) aparença.
5.
m.
(o
f.
)
LIT.
Intensitat que adquirixen en una obra d'art els elements ambientals.
6.
m.
(o
f.
)
MÚS.
Qualitat d'un so vocal o instrument, especialment el timbre.
7.
m.
(o
f.
)
QUÍM.
Matèria polvoritzada o preparació líquida o pastosa per a pintar o tenyir qualsevol matèria.
Imprimir
