DICCIONARIS VALENCIÀ EN LÍNIA

ser ²

1. v. intr. Existir, tindre realitat; haver-hi. Tot el que és deu l'existència a la creació. Déu és i serà per sempre més.

2. v. intr. Trobar-se, algú o alguna cosa, present en un lloc, constatar-ne la presència en un moment determinat, sense prestar atenció a la quantitat de temps que hi romanga. Segurament serà a casa. La intencionalitat era present en l'escrit. Les claus són damunt la taula.

3. v. intr. Arribar a un lloc o haver-hi arribat. Si estudieu durant l'estiu sereu dels aprovats al setembre. Cal continuar esta marxa per ser al refugi abans que es faça de nit.

4. v. intr. Ocórrer un fet, ocórrer, en un moment donat. La festa serà la nit de Sant Joan.

5. v. intr. Resultar, escaure, alguna cosa, a algú (de la manera que el predicatiu especifica). Els pantalons nous et són amples. Tota la sort li és necessària.

6. v. cop. Amb un substantiu, un adjectiu, un participi o equivalents, com a predicat nominal, expressa tant la qualitat essencial del subjecte com l'estat transitori, però sense expressar-ne la duració ni parar-hi atenció, o bé l'estat en què el subjecte ha vingut a parar transitòriament, irreversiblement o definitivament. Este és el seu entrenador. El linx és un felí. La verdura és molt sana. L'alcalde és la primera autoritat d'un municipi. La porta és tancada. Fou trobat culpable pel jutge. El pont és construït de fusta. És feta la memòria del curs.

7. v. aux. [ ant. ] Amb el participi passat de verbs intransitius que indiquen moviment (anar, eixir, vindre, etc.) i dels verbs ser, estar i romandre, forma com a auxiliar els temps perfets. Se n'és anat. Sóc vingut.

8. això és És a saber, és a dir.

9. és que...? [marcant interrogació] És que no ho saps?

10. és que ['<-->85] [introduint una explicació] Pots repetir-m'ho? És que no t'he sentit.

11. fer-hi ser Obligar a acceptar una imposició a fer alguna cosa.

12. ja hi som Hem arribat.

13. ja hi som Expressió que subratlla un fet que ja pressentíem.

14. ja som allà on anem Expressió que indica la conclusió d'una qüestió.

15. no saber on és (algú) Estar desorientat.

16. no ser de bon ser Ser anormal, perillós.

17. no ser res (una cosa) No tindre importància. T'has fet mal? [endash] No, no ha sigut res.

18. no ser-hi a temps ni el combregar Produir-se sobtosament un esdeveniment funest.

19. no ser-hi tot (algú) No tindre enteniment, tindre pertorbades les facultats mentals, no actuar amb prou pertinença. Pobret: no hi és tot.

20. perquè no siga dit Sense convicció.

21. ser d'allò que no hi ha [ pej. ] No poder-se comparar.

22. ser de Ser nascut a, ser natural de. Són gent d'Alcoi.

23. ser de Ser amic de, ser partidari de. No sóc de barallar-me.

24. ser de Ser digne de. És de lamentar la seua acció. És de lloar el seu esforç.

25. ser de Ser propi, pertànyer a. És d'home savi. La casa és de ta mare.

26. ser-hi Prendre part, intervindre, figurar. M'hi volien fer ser.

27. si és així que Sent que.

28. si fóra de... Si algú es trobara en el cas d'un altre.

29. si jo fóra de tu Si em trobara en les teues circumstàncies.

30. si no fóra per (tal cosa) Si tal cosa no ho impedira.

31. siga com siga En qualsevol cas, en tota circumstància.

32. siga com vullga Siga com siga.

33. siga... siga... (o siga... siga... ) Tant si és... com si és... Siga hui o siga demà cal fer-ho.

34. som o no som? Expressió que reclama la confirmació d'una paraula donada o afirmació feta.

35. som-hi! Invitació o conformitat que algú fa o dóna a altri a fi de començar junts alguna activitat.

36. tant és (tal cosa) com (tal altra) Les dos coses són de la mateixa importància.

37. tant m'és (tal cosa) com (tal altra) No tindre preferència per cap de les dos coses.

38. tant ser (a algú) [usat en 3a persona] No vindre-li d'ací, no fer-li res, no importar-li. Tant li és que li paguen prompte com que li paguen tard.

39. un si és no és Lleugerament.

40. un si és no és Semblant.

Imprimir